"Podem dir, sense temor a equivocar-nos, que el joc imita la vida. Però té l'avantatge que en aquesta activitat l'error no està penalitzat" (Bruner, 1984).
Els comportaments socials s'aprenen a la vegada que s'hi participa, i per sentir-se acceptat com a subjecte socialment competent, cal acceptar els rols que d'alguna manera imposa la societat. Entre aquests rols es troben els rols de gènere que estan molt arrelats amb la pròpia identitat.
S'ha d'observar i intentar corregir l'ús sexista dels materials de joc que també determina el tipus de joc, diferent entre nens i nenes. S'ha d'arribar a la conclusió que els jugarois no tenen sexe; és a dir, són per a totes les persones, segons els moments, els interessos i gustos.
S'ha presentat una làmina del lloc d'oci i els personatges de la història; on n'Amatu ens explica què li agrada fer i a què li agrada jugar: anar a la platja a passejar per l'arena i fer castells; jugar a les pales; nadar; anar al parc; fer un pícnic amb els seus amics i jugar a futbol.
Després d'escotar la història, hem parlat sobre que agrada fer i a què li agrada jugar a cadascú i s'han presentat diferents jocs (titelles, peces de construcció, jocs de taula, pilotes, animals, nines, una planxa i un cotxet). Cada infant ha triat lliurament el joc i, durant uns minuts, han estat jugant en parelles o petits grups. Hem tornat al cercle i han tornat a escollir lliurament amb què volien jugar. S'ha tornat a repetir el mateix. En acabar hem tornat al cercle i hem parlat sobre amb què han jugat, si els ha agradat, amb què han jugat els nens, i les nenes, si hi ha jugarois de nens i de nenes,...
Tot això per arribar a que prenguin consciència que no hi ha jugarois predeterminats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada