dimarts, 13 de març del 2018

Exposició Giramón al Fons Pitiús

      Avui hem visitat l'exposició Giramón, del Fons Pitiús de Cooperació, on na Marta ens ha explicat una història amb l'ajuda d'un personatge : na Torta. Na Torta és una sargantana viatgera que presenta cinc infants de diferents països i continents i els acompanya per descobrir les seves activitats quotidianes a través de sis plafons. aquests infants són: na Celina, del Brasil; en Brahim, del Desert del Sàhara; na Sunita, de la Ciutat de l'Índia; n'Esta, d'un poblet petit de Ghana i n'Uriel, de Nicaragua. 
     Amb aquestes explicacions ens hem adonat del que tenim en comú amb aquells que viuen a altres indrets del món. Hem vist què feim al matí en aixecar-nos; les diferents escoles; què menjam; que necessitam aigua neta i arbres per respirar; que necessitam tenir amics per jugar i passar-ho bé i que tothom necessita dormir, descansar i somiar.
      I abans de tornar a l'escola, hem fet una parada al Parc de la Pau. Moltes gràcies a les mamàs que ens acompanyat: na Paula i na Sandra i també a n'Eli!!!
        




















dilluns, 12 de març del 2018

Naiara

     Avui dilluns, hem tingut la visita de na Rosa, la mare de na Naiara, qui he vingut a explicar-nos un conte: "Hola Pepita". És la història d'en Jordi, un eriçó, i de diferents criatures espinoses autòctones d'Eivissa (una geneta, un eriçó de mar,...) qui, tot i ser diferents entre elles, aprenen a acceptar-se i acaben convertint-se en amics. 





             Després d'escoltar aquest història sobre l'amistat, na Rosa i na Naiara ens han convidat a fer el nostre eriçó amb plastilina, pals per fer les punxes i cigrons pels ulls i el nas. Mirau com han quedat!! Moltes gràcies Rosa!!!











 







 
















dimecres, 7 de març del 2018

Gael

        Avui en Gael, juntament amb els seus pares José Antonio i Maria, ens han vingut a explicar el conte "La zebra Camil·la". Na Camil·la és una petita zebra que sent com la seva roba li va quedant petita i, sense fer cas als consells de la seva mare, segueix el seu instint i surt de casa seva sense els pantalons ni els tirants. Però el vent bandit es porta 7 ratlles de la seva pell i, ella, plorarà set llàgrimes de pena, una per cada ratlla perduda. Poc a poc, i amb l'ajuda dels animals que anirà trobant en el seu camí de tornada a casa, les anirà reemplaçant: un anell, una ratlleta de plata, un apedaço blau, una punta de tul, una corda de violí i el cordó d'una bota. Na Camil·la arribarà a casa amb una sola llàgrima de pena, una llàgrima que assecarà la seva mare acollint-la i acceptant la seva nova pell. Una història plena de generositat, cooperació, humilitat, afecte, respecte i amor cap a la identitat aliena.


















         En Gael ha participat en la preparació del conte i ens ha sorprés fent de zebra. Mirau què bé ho ha fet!!! 

     
        Després, amb llanes de colors, hem posat les ratlles a les nostres zebres.










         I per acabar, ens han deixat una zebra Camil·la i les titelles de tots els personatges del conte. Moltes gràcies per tot!!!



dimecres, 21 de febrer del 2018

Lucía

     El contacontes d'avui ha anat a càrrec de na Sandra, la mare de na Lucía, que ens ha vingut a expliciar el conte "De quin color és un  petó?".  Na Mònica, a qui tothom diu Minimoni, el que més li agrada és pintar: marietes vermelles, cels blaus, plàtans grocs,...però mai ha pintat un petó. De quin color deu ser un petó? Vermell com una deliciosa salsa de tomàquet? No, perquè també és el color de quan estàs empipat... Verd com el dels cocodrils, que sempre li han semblat tan simpàtics? Impossible, perquè és el color de les verdures i no li agrada pas menjar-ne! I na Minimoni va passant llista a tots els possibles colors que coneix: el groc dels gira-sols? O bé el marró de la xocolata? I el blanc de la neu? I el rosa dels seus deliciosos pastissets preferits? De tots els colors troba coses que li agraden i que li fan pensar que podria ser aquell el color dels petons, però després els descarta perquè també troba coses que no li agraden. Na Minimoni, està feta un bon embolic i acaba cridant a la seva mare per demanar-li que l'ajudi i troben la resposta.

















        En acabar de contar la història, ens han proposat fer la nostra capsa de petons.


















       Primer hem fet molts de petons de diferents colors a un full, els hem retallat i amb una tub de paper de cartró, hem fet una capsa on guarda-los i tenir-los per quan els necessitem.














           Moltes gràcies per venir a contar-nos aquesta històra plena de petons!!